miércoles, 18 de junio de 2008

~ Ítaca ~

Cuando emprendas el viaje hacia Ítaca

ruega que el camino sea largo,
lleno de aventuras, lleno de descubrimientos.
A Lestrigones, Cíclopes,
al colérico Poseidón –no temas:
nunca hallarás tales seres en tu camino,
nunca mientras altos sean tus pensamientos,
mientras una extraña emoción
estimule tu alma y tu cuerpo.
A Lestrigones, Cíclopes,
al fiero Poseidón, nunca encontrarás
a menos que en tu alma los lleves dentro,
a menos que tu alma los ponga ante ti.

Ruega que el camino sea largo.
Que sean muchas las mañanas de verano en que,
con gran placer y alegría,
entres en puertos desconocidos;
podrías detenerte en los mercados de Fenicia
y comprar hermosas cosas,
coral y nácar, ámbar y ébano,
toda clase de perfumes sensuales…
adquiere tantos como puedas;
podrías visitar muchas ciudades egipcias
y no dejar de aprender de sus sabios.

Que siempre Ítaca esté en tu pensamiento.
Llegar ahí es tu destino.
Pero nunca apresures el viaje.

Es preferible que dure años,
que seas viejo cuando alcances la isla,
rico con todo lo que habrás ganado en el camino,
sin esperar que sea Ítaca la que te haga rico.
Ítaca te dio un maravilloso viaje.
Sin ella no habrías partido.
Pero ya no tiene más que darte.

Y si la encuentras pobre, no creas que Ítaca te ha engañado.
Sabio como te has hecho, tan pleno de experiencia,
habrás entendido lo que significan las Ítacas.

Constantino P. Kavafis

En Lluis Llach va fer la seva adaptació sobre una versió catalana de Carles Riba:



I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
© Edicions l'Empordà

video penjat al youtube pel JCBenesiu http://es.youtube.com/user/jcbenesiu

_____________________________________



video penjat al youtube per l'Esteban Lobos http://www.dailymotion.com/elobos1

Música del compositor finés Einojuhani Rautavaara con la Orquesta Nacional de Bélgica dirigida por el tambien finés Mikko Franck interpretan el "libro del amor" salido del "libro de las visiones"

Odiseo tras largas guerras ansiaba devolverse a su isla ítaca, en donde nació, regreso que pudo haber realizado en tan solo 3 días, pero los dioses le castigaron con toda una serie de dificultades, que finalmente terminaron por demorarle unos muy penosos 10 largos años.
El día en que arribó a su isla, Odiseo llegó tan cambiado, tan diferente, que solo su perro fue capaz de reconocerle.

lunes, 2 de junio de 2008

d'en joan salvat papasseit

TOT L'ENYOR DE DEMÀ












A Marià Manent

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
- Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja els tramvies
i els baixa,
tot corrent.

I el carter,
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri,
matineres,
qui travessen depressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,
qui treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els diu: - Ja ho té tot?
I les noies somriuen,
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous,
i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats,
i els carreters dormits
sota la vela amb punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que tants dies no he begut.

I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m'espera,
si m'aixeco,
demà.
Si no em puc aixecar,
mai més,
heu's-aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

viernes, 30 de mayo de 2008

setmana 31 ~ "córrer l'andola", trellat

córrer l’andola [Etimologia d'andola (=paratge desavinent, fora de camí) — Probablement de l'àrab ghandûra, 'dona coqueta, gandula, frívola', i potser per via castellana, amb substitució habitual de la r aràbiga per la l.]

Anar d'ací cap allà, corrent món, sense fer res de profit.
També: anar a la dula; córrer el bandol

En lloc d’estudiar el curs d’informàtica, se’n va anar a córrer l’andola amb la colla d’amics i no vàrem traure trellat d’ell en tot l’estiu.

trellat (m)1 Judici, enteniment per al govern i direcció d’un afer.
La gent que té trellat no fa eixes coses.
2 Raó, fonament lògic, clarícia.
Això que em contes, quin trellat té?
3 Profit, resultat pràctic d’una acció, d’un esforç.
Quin trellat en trauràs, de tot això?

no traure trellat: no tenir sentit
No trau trellat que vingues tots els dies.

Informació extreta de la pàgina "rodamots" que és una iniciativa molt en límia amb aquest blog i a la que pots subscriure-te'n per a rebre paraules cada setmana al teu compte de correu.
Molt maco i molt recomanable, de veritat.

viernes, 16 de mayo de 2008

setmana 30 ~ magarrufa, matussera, abassegar

magarrufa [1803; de l'àr. maghrûfa 'engarjolada', dit d'una acció per a entabanar]



f Mostra exagerada d'afecte, afalac enganyós.


"— S'ha de saber invertir en la pròpia felicitat. –La Niki repenja el cap en l'espatlla de l'Alessandro.– També ho diu en Ligabue... «I la vida que no gastis, quins interessos donarà?» De fet el meu Alessandro no va tenir cap dubte. Tot just em va veure, em va «envestir»!
L'Olly esbufega i es torna a omplir el got.
— Redéu, la família Gessamins ja comença amb les magarrufes. Pobres de nosaltres..."

"Perdona si et dic amor" d'en Federico Moccia. Traducció de la Laia Font

matusser -a [1803; de mat²]



adj Que treballa, que procedeix, que és fet, grollerament. Un operari matusser. Mans matusseres. Un treball matusser.

abassegar [1839; del ll. obcaecare 'encegar', prolongat per via semiculta en el cat. ant. abcegar 'usurpar; encegar' (s. XIII), alterat després en abassegar]



1 v tr Arreplegar i retenir (d'alguna cosa) tot el que hom pot, tot el que hi ha.


2 Acaparar.


3 Absorbir.


"... ho repetiré milions de vegades, hòstia, amb e amb e! És la paraula más maca del món. –I s'aixeca i l'abraça matussera, intentant no abassegar-la, però sense poder-se contenir, Es perd amb la cara en el seu coll i plora més, com aquella nena que ha sigut, que és, que li agrada ser."

"Perdona si et dic amor" d'en Federico Moccia. Traducció de la Laia Font

lunes, 12 de mayo de 2008

setmana 29 ~ melifluo

melifluo, flua (Del lat. melliflŭus, que destila miel).


1. adj. Que tiene miel o es parecido a ella en sus propiedades.

2. adj. Dulce, suave, delicado y tierno en el trato o en la manera de hablar. U. m. en sent. peyor.


mel·liflu -íflua [s. XV; del ll. mellifluus, -a, -um, íd.]



1 adj Que destil·la mel.


2 fig Dit de la manera d'expressar-se afectadament dolça. Un to mel·liflu.


3 el doctor mel·liflu Sobrenom donat per l'escolàstica a sant Bernat de Claravall.

martes, 6 de mayo de 2008

setmana 28 ~ chiquilicuatro

chiquilicuatro.

1. m. coloq. Zascandil, mequetrefe.


mequetrefe.

(Quizá del ár. hisp. *qaṭrás, el de andares ufanos).

1. m. coloq. Hombre entremetido, bullicioso y de poco provecho.


miércoles, 30 de abril de 2008

feliç dia, companys!

domingo, 27 de abril de 2008

setmana 27 ~ deleble

deleble

(Del lat. delebĭlis).

1. adj. Que puede borrarse o se borra fácilmente.

2. adj. Se dice de la tinta que no es resistente a la luz.



deleble


[del ll. delebilis 'destructible']

adj Que pot ésser esborrat, que s'esborra fàcilment. Tinta deleble.

martes, 22 de abril de 2008

Miquel Martí i Pol ~ Sant Jordi'08 ~

Inspirat per la Núria, agafo de la web d'en Fernando Sansegundo la transcripció d'aquest poema i la traducció que ell mateix n'ha fet:

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Y para los que no entiendan (ni en la intimidad) el catalán, me he atrevido (¡qué caramba!) a traducirlo al castellano.

Ahora mismo

Ahora mismo enhebro esta aguja ¶ con el hilo de un propósito que callo ¶ y empiezo a remendar. Ninguno de los prodigios ¶ que anunciaron taumaturgos insignes ¶ se ha cumplido, y los años pasan de prisa. ¶ De poco a nada, y siempre con viento de cara, ¶ qué largo camino de angustias y silencios. ¶ Y estamos donde estamos, más vale saberlo y decirlo ¶ y plantar los pies en la tierra y proclamarnos ¶ herederos de un tiempo de dudas y renuncias ¶ en que los ruidos ahogan las palabras ¶ y con muchos espejos medio deformamos la vida. ¶ No nos sirve de nada la añoranza o la queja, ¶ ni el toque de displicente melancolía ¶ que nos ponemos por jersey o por corbata ¶ cuando salimos a la calle. Tenemos apenas ¶ lo que tenemos y basta: el espacio de historia ¶ concreta que nos toca, y un minúsculo ¶ territorio en que vivirla. ¶ Pongámonos de pie otra vez y que se escuche ¶ la voz de todos solemnemente y clara. ¶ Gritemos quiénes somos y que todos lo escuchen. ¶ Y al acabar que cada cual se vista ¶ como bien le plazca y ¡despertaos! ¶ que todo está por hacer y todo es posible.

domingo, 20 de abril de 2008

setmana 26 ~ gràcies, Fran, per aquest mot

zascandil
1. m. coloq. Hombre despreciable, ligero y enredador.
2. m. desus. Hombre astuto, engañador, por lo común estafador.
3. m. desus. Golpe repentino o acción pronta e impensada que sobreviene, comparable a un candilazo.



taral·lirot

[de taral·la]

m
Persona poc seriosa, no gens formal, baliga-balaga.

domingo, 13 de abril de 2008

setmana 25 ~ moix


moix1



[1803; d'origen expressiu, aplicat al gat i també, figuradament, a altres accepcions que designen alguna característica considerada pròpia del gat (indolència, ensopiment, flongesa, silenci, astúcia, etc.)]


1 m ZOOL Gat domèstic.


2 1 adj m fig Embriac.



2 m fig Embriaguesa.



3 escorxar el moix Dormir per efecte de l'alcohol.


3 adj m i m Fals, enganyador, que afecta ximplesa i candidesa pèrfidament; gata maula.


4 m pl BOT Sordonaia.



moix2 -a



[v. moix¹]


adj 1 1 Abatut, capficat, que mostra tristor, manca de delit, de vivacitat. Després d'aquella notícia van quedar tots moixos.



2
p ext Escarmentat, va tornar amb posat moix i mirada imploradora. Amb aquesta veu tan moixa no et sentirà ningú.


2 Insuls, sense vivor ni gràcia.


3 AGR Dit de la fruita tova de tan madura, que és a punt de podrir-se.


4 aigua moixa Aigües somes i mortes.



mohíno, na.

(Del ár. hisp. muhín, y este del ár. clás. mahīn, ofendido, vilipendiado).

1. adj. Triste, melancólico, disgustado.

2. adj. Dicho de un macho o de una mula: Hijo de caballo y burra.

3. adj. Dicho de una caballería o de una res vacuna: Que tiene el pelo, y sobre todo el hocico, de color muy negro. U. t. c. s.

4. m. rabilargo (pájaro).

5. m. En el juego, aquel contra el que van los demás que juegan.

6. m. En el juego del revesino, partido que se hace al jugador contra el que van los demás, dándole algunas ventajas o exenciones.

7. f. Enojo, disgusto, tristeza.

8. f. Pendencia o reyerta.

9. f. Mohín de disgusto.


alicaído, da.

1. adj. Caído de alas.

2. adj. coloq. Débil, falto de fuerzas por edad o indisposición.

3. adj. coloq. Triste y desanimado.

4. adj. coloq. p. us. Dicho de una persona: Que ha decaído de las riquezas, poder, altura y estado floreciente en que antes se hallaba.

miércoles, 9 de abril de 2008

23 ~ oblongo

oblongo, ga.

(Del lat. oblongus).

1. adj. Más largo que ancho.


oblong -a


[del ll. oblongus, -a, -um, íd.]

adj Més llarg en una direcció que en l'altra, de forma allargada.

setmana 24 ~ bastardilla

bastardilla.

(Del dim. de bastarda).

1. f. letra bastardilla.

2. f. Instrumento musical, especie de flauta.


~ bastarda.

1. f. La de mano, inclinada hacia la derecha, rotunda en las curvas, y cuyos gruesos y perfiles son resultados del corte y posición de la pluma y no de la presión de la mano.


~ bastardilla.

1. f. La de imprenta que imita a la bastarda.

22 ~ paupérrimo

paupérrimo, ma.

(Del lat. pauperrĭmus).

1. adj. sup. cult. de pobre.

21 ~ glosolalia

glosolalia.

1. f. don de lenguas (‖ capacidad sobrenatural de hablar lenguas).

2. f. Psicol. Lenguaje ininteligible, compuesto por palabras inventadas y secuencias rítmicas y repetitivas, propio del habla infantil, y también común en estados de trance o en ciertos cuadros psicopatológicos.

20 ~ ditirambo

ditirambo.

(Del lat. dithyrambus, y este del gr. διθύραμβος, sobrenombre de Dioniso).

1. m. Alabanza exagerada, encomio excesivo.

2. m. En la antigua Grecia, composición poética en loor de Dioniso.

3. m. Composición poética, comúnmente de carácter laudatorio, a semejanza del ditirambo griego.

19 ~ singladura

singladura.

(De singlar).

1. f. Mar. Distancia recorrida por una nave en 24 h, que ordinariamente empiezan a contarse desde las 12 del día.

2. f. Mar. En las navegaciones, intervalo de 24 h que empiezan ordinariamente a contarse al ser mediodía.

3. f. rumbo (dirección trazada en el plano del horizonte).

18 ~ artero

artero, ra.

(De arte, cautela, astucia).

1. adj. peyor. Mañoso, astuto.

jueves, 21 de febrero de 2008

setmana 17 ~ obnubilado


















embadalir


[s. XX; probablement format de la forma adjectival embadalit, dissimilació d'un embadadit, der. de badat per influx de delit]

v 1 tr Suspendre, la contemplació d'una cosa, l'ànim d'algú.

2 pron Restar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa.

sábado, 9 de febrero de 2008

setmana 16 ~ des de Bilbo, nosaltres diem no!

setmana 15 ~ gayola












amb un text del Mario Benedetti
_ _

martes, 29 de enero de 2008

setmana 14 ~ estro

_



una interesantísima palabra. fijaos en cómo ha evolucionado desde la molestia hasta la poesía y el placer: el artículo que acompaña lo explica con mucha gracia.

_ _

jueves, 24 de enero de 2008

setmana 13 ~ ósculo

_ _ _

martes, 15 de enero de 2008

setmana 12 ~ pusilánime

domingo, 6 de enero de 2008





_ _ _









_ _
















_
_ _




sábado, 22 de diciembre de 2007

setmana 11 ~ alear

_ _ _











i a continuació uns poemes del Pablo Neruda amb la paraula aplicada


setmana 10 ~ fastos

_ _ _ _











i uns poemes del Roberto Bolaño amb la paraula aplicada

domingo, 16 de diciembre de 2007

setmana 9 ~ "el opúsculo intonso"

_ _ _ _ _ _ _

setmana 8 ~ oxímoron

_ _ _

setmana 7 ~ página de birlí

_ _ _

setmana 6 ~ tedio

_ _ _
i a continuació un text del Charles Baudelaire amb la paraula aplicada

setmana 5 ~ disensión

_ _ _
i a continuació un text del Hemann Hesse amb la paraula aplicada:

sábado, 15 de diciembre de 2007

setmana 4 ~ pedestre

_ _ _ _

i a continuació un poema de l'Oliverio Girondo amb la paraula aplicada


sábado, 13 de octubre de 2007