magarrufa [1803; de l'àr. maghrûfa 'engarjolada', dit d'una acció per a entabanar] | ||
| | f Mostra exagerada d'afecte, afalac enganyós. | |
"— S'ha de saber invertir en la pròpia felicitat. –La Niki repenja el cap en l'espatlla de l'Alessandro.– També ho diu en Ligabue... «I la vida que no gastis, quins interessos donarà?» De fet el meu Alessandro no va tenir cap dubte. Tot just em va veure, em va «envestir»!
L'Olly esbufega i es torna a omplir el got.
— Redéu, la família Gessamins ja comença amb les magarrufes. Pobres de nosaltres..."
"Perdona si et dic amor" d'en Federico Moccia. Traducció de la Laia Font
matusser -a [1803; de mat²] | ||
| | adj Que treballa, que procedeix, que és fet, grollerament. Un operari matusser. Mans matusseres. Un treball matusser. | |
abassegar [1839; del ll. obcaecare 'encegar', prolongat per via semiculta en el cat. ant. abcegar 'usurpar; encegar' (s. XIII), alterat després en abassegar] | ||
| | 1 v tr Arreplegar i retenir (d'alguna cosa) tot el que hom pot, tot el que hi ha. | |
| | 2 Acaparar. | |
| | 3 Absorbir. | |
"... ho repetiré milions de vegades, hòstia, amb e amb e! És la paraula más maca del món. –I s'aixeca i l'abraça matussera, intentant no abassegar-la, però sense poder-se contenir, Es perd amb la cara en el seu coll i plora més, com aquella nena que ha sigut, que és, que li agrada ser."
"Perdona si et dic amor" d'en Federico Moccia. Traducció de la Laia Font
